SOM CALDES

El nostre projecte per al nucli antic

Ja fa temps que contemplem amb desolació la degradació del nostre nucli antic, grans intervencions com la zona de Sant Grau contrasten amb carrers on predominen els cotxes per tot arreu, places que s’han convertit en aparcaments, edificis abandonats… els particulars i tenim molt a fer, però no ens enganyem, la iniciativa ha de ser de l’ajuntament.

Per començar, tots els municipis necessiten el seu centre neuràlgic, el seu punt de trobada i de socialització i no cal que anem gaire lluny per a comprovar-ho: la plaça de la Coma a Cassà, la plaça Catalunya a Llagostera, les places de l’Església a Vidreres i Maçanet o les places Farners o del Firal a Santa Coloma en són uns bons exemples.

Aquesta necessitat a Caldes no està coberta, la plaça de l’Església no és una veritable plaça, les de la Selva o els Donants són aparcaments, la Mathausen fa aquest paper per la mainada i sobretot en la sortida de l’escola però no per a la població en general i les de Sant Esteve o de l’Ajuntament, que antigament sempre havien fet aquest paper, ara no sabem ben bé què són (rotonda, pàrquing, establiment privat?).

És per això que creiem que una de les prioritats d’aquest ajuntament ha de ser la de millorar cada una de les nostres places i convertir-les en veritables espais per a les persones. Aquesta tasca no és fàcil, algunes necessiten actuacions urbanístiques importants, però d’altres només reorganitzant-ne el trànsit, eliminant places d’aparcament o fent complir les que hi ha, col·locant nou mobiliari urbà… podrien tenir un canvi molt important per a les persones i també per a la imatge de la vila.

La plaça Sant Esteve és potser la més paradigmàtica i anteriors equips de govern ja van engegar processos participatius per a veure com es podia actuar, potser no és el moment de grans transformacions urbanístiques però si de reorganitzar-la per tal de fer compatible l’activitat comercial amb uns espais amables on les persones se la puguin fer seva.

L’altre exemple clar és la plaça de l’Ajuntament, la Plaça Gran de la vila medieval, on ara es troben dobles i fins i tot triples files de cotxes aparcats que moltes vegades fan difícil fins i tot arribar a les terrasses dels establiments privats que li donarien vida.

Potser el problema més greu bé donat per l’aparcament, a Caldes encara tenim el concepte que, com que és una vila petita, hem d’aparcar sempre al davant d’on volem anar i això no pot ser. No creiem que la solució sigui la implantació de zones blaves, com han fet alguns pobles del voltant més grans, però potser podríem apostar per: zones d’aparcament limitat, aparcaments dissuasoris al voltant del barri antic, crear zones exclusives per a vianants en els carrers més estrets com el carrer Major…

Per tot això vàrem proposar aquesta moció al ple amb les següents mesures:

• Estudiar la creació d’una zona d’aparcament limitat en l’àrea comercial més cèntrica de la vila.
• Tornar a posar en funcionament la pilona del carrer Major per tal de convertir-lo en un carrer per a vianants on només sigui permès el pas dels vehicles dels veïns.
• Estudiar l’adequació de zones d’aparcament dissuasori al voltant del nucli urbà tradicional (Carrers Reramuralla, Passeig de Ronda, Josep Soler, Girona, 11 de setembre…).
• Prohibir l’aparcament a la plaça de l’Ajuntament (accepte, potser, una petita zona de càrrega i descàrrega i aparcament per a minusvàlids) i dotar-la de bancs i equipaments per a fomentar-ne l’ús dels vianants.
• Adequar de manera provisional la plaça Sant Esteve per a engrandir l’espai destinat a vianants i marcar adequadament i fer complir un espai de càrrega i descàrrega o aparcament limitat.

Totes aquestes mesures haurien de ser de caràcter provisional i haurien d’anar encaminades a millorar la vialitat en la zona central de la vila mentre es procedeix a engegar un procés el màxim de participatiu possible que desemboqui en un pla a llarg termini per a la millora urbana del casc antic de la vila de Caldes de Malavella.

Aquesta moció va ser rebutjada, sembla que això no és una prioritat per a l’equip de govern.

 

Una moció sobre els prats de dall

Els prats de dall són aquells prats que s’aprofiten segant l’herba per a poder-la utilitzar per el ramat estabulat. Només es formen prats dalladors quan la pluviometria i la temperatura és suficient per contrarestar l’evaporació de les plantes i de la superfície en un període prou llarg per permetre el creixement dels vegetals. A terra baixa això només es possible en zones amb poca escorrentia que s’inunden fàcilment.

A Catalunya, els prats de dall no són una comunitat escassa, malgrat que amb el canvi de règim econòmic i cultural, vagin perdent superfície. Així, per exemple, als Pirineus són ben comuns i diversos però els prats selvatans situats a la terra baixa constitueixen una comunitat específica que es troba en clara regressió. El municipi de Caldes de Malavella és un clar exemple d’aquesta regressió. Si antigament els prats de dall ocupaven grans extensions a les planes al·luvials de les rieres Santa Maria, Benaula i Gotarra i segurament també a la plana de l’Onyar a Franciac, actualment en queden uns pocs fragments de poca entitat i molt amenaçats per les dinàmiques agrícoles actuals constituint hàbitats d’interès comunitari (HIC), una selecció dels hàbitats naturals de la Unió Europea (EU) els quals s’ha de garantir la seva conservació.

Potser l’espai més important són els prats de Sant Sebastià protegits per la Xarxa Natura 2000, un espai molt divers ja que està format per prats, boscos de ribera i de plana, herbassars humits d’inundació temporal, conreus farratgers i fusters… Però el seu especial atractiu són els prats dalladors de fromental i gaudínia i la presència de les anomenades salenques, un cas únic a les comarques gironines, petits rodals de terra emparentats amb l’hidrotermalisme de la vila on el substrat esdevé salí en un lloc ben allunyat del litoral.

Però a banda dels prats de Sant Sebastià, es conserven encara a Caldes petits retalls dels prats de Gotarra que, tot i estar protegits pel planejament vigent en aquells moments, gran part d’ells foren roturats fa escassos 20 anys sense cap actuació per part de l’Ajuntament ni de cap administració competent. Aquesta situació és ben diferent a l’altre costat de la riera, els Prats d’Esclet, ja en el terme municipal veí, es troben ben conservats i protegits per l’Ajuntament de Cassà mitjançant acords de custòdia amb els seus propietaris.

L’altre punt on encara es conserven alguns retalls és la zona de Fugaroles, tot i que durant el 2019 es va llaurar gran part de la zona més gran tot i estar classificada amb la clau 25b del planejament vigent (zona de protecció de la zona humida dels prats de Sant Sebastià) on només s’admeten les activitats tradicionals compatibles amb la conservació d’aquests elements, així com les activitats didàctiques i de lleure respectuoses amb l’entorn.

Aquestes són les mesures que proposàvem a la moció:

• Fer un seguiment exhaustiu de totes aquelles zones classificades com a zona de prats de dall (Clau 25b) en el POUM vigent per tal de garantir-ne la seva protecció i, si han sofert agressions en aquest últims anys, portar a terme les accions necessàries per a retornar els espais al seu estat tradicional.
• Engegar un programa de custòdia del territori amb entitats interessades i els propietaris implicats seguint el model de pobles veïns per tal de garantir la conservació dels prats de dall a llarg termini.

Aquesta moció va ser aprovada al darrer ple, farem el seguiment perquè es posi en marxa.

 

A més d’aquestes dues mocions, també vàrem fer consulta sobre el Pla Especial de Sant Maurici i la neteja dels cartells turístics dels edificis emblemàtics, que estan en molt mal estat.

 

Finalment va tenir lloc l’aprovació definitiva dels BCIL (Declaració de Bé Cultural d’Interès Local) que havíem proposat a la comissió informativa de juliol de 2020.

 

Sobre la participació dels partits polítics en els mitjans municipals

Com vam expressar al ple, ens oposem a aquest nou format de publicació i als canvis que afecten a la presència dels partits (especialment de l’oposició) als mitjans, en aquest cas concret, els mitjans escrits. Tot i que podríem dedicar un article sencer només per analitzar per què quan hi ha un acte amb presència de regidors de l’oposició és molt difícil que es vegi, tant a les fotografies i posts de les xarxes socials com a les explicacions i la crònica dels fets.

En aquest cas concret parlem del nou format, que eliminarà la secció “dels partits opinen” al BIM per donar-nos un espai en una nova publicació que apareixerà cada tres mesos. És a dir, abans ens podíeu llegir un cop al mes i ara serà després de tres mesos. Amb això destaquem que perdem qualsevol oportunitat d’opinar sobre l’activitat dels plens i les accions de govern de forma més o menys immediata. Ara parlarem dels temes amb 3 mesos de retard i si l’actualitat no evoluciona prou ràpid, haurem de resumir la participació perquè l’espai serà reduït.

Potser escoltar o llegir les opinions divergents i les crítiques no agrada, però és la nostra feina i no pot ser que la petita quota de participació que teníem al BIM l’acabem perdent, especialment quan la resta d’informació que hi apareix està dirigida per l’equip de govern.