SOM CALDES

L’aigua dels safarejos de Sant Grau

Als anys 90, en nom del progrés i la higiene l’Ajuntament encapçalat pel Sr. Miquel Casas va tenir la “gran” iniciativa de destruir els safarejos de Sant Grau i en el seu lloc posar-hi uns transformadors de la llum. En aquells anys la majoria de pobles intentaven recuperar els seus valors patrimonials però a Caldes ens feien nosa i, a sobre, utilitzàvem un terreny de domini públic per a posar una instal·lació que, tot i que dóna un servei bàsic, pertany a una empresa privada. Però l’actuació encara és més indignant si tenim en compte que Caldes és una vila termal, aquests safarejos no disposaven d’aigua corrent si no que des del 1904 l’aigua que els havia emplenat era aigua de la Font de la Roqueta o de Sant Grau gràcies a la concessió que aquest any en feu el fundador de “l’Imperial”, el sr. Pau Estapé i Maristany. La donació es va fer a perpetuïtat especificant però que l’ús que s’havia de fer era per als safarejos públics. Per tant, si no tenim safarejos no tenim aigua però, si ara els recuperem, perquè no aprofitem per reclamar el que és nostre?

Els safarejos no es poden tornar a fer allà on eren, s’hauria de gastar un dineral per a treure els transformadors i, a més, les restes arqueològiques que hi han sortit tampoc ho aconsellen, és per això que el nou projecte preveu reconstruir-los al costat de les escales de Sant Grau i amb una forma molt diferent a la que tenien. Potser no queda cap més remei però cal procurar que no perdin el seu sentit, que no siguin un monument més sense personalitat. De moment el projecte què hem pogut consultar a través de la web municipal parla d’emplenar-los amb aigua de la xarxa. Nosaltres creiem que els safarejos han de disposar del seu dret d’aigua termal!

La font del Càntir

Aprofitant que parlem d’aigua i de les obres de la carretera Llagostera no podem oblidar un petit detall: la font del Càntir. Fa uns anys, quan es va enjardinar el triangle que queda entre la carretera Llagostera, l’avinguda Catalunya i el carrer Vall-llobera es va optar per a construir-hi una petita font que substituís la del Càntir. Llavors es va dir que la ubicació de la font tradicional era molt dolenta i que era un perill que hi hagués gent parada en aquella cantonada amb una vorera tant estreta. Per sort, a ningú se li va ocorre tirar-la a terra i només es va tapar el forat on hi havia l’aixeta i la pica.

Amb la remodelació de la carretera ha quedat una bona vorera al davant de la font, no seria un bon moment per a recuperar-la i restaurar tot el petit edifici? La font del Càntir no va ser mai una font termal però la “vila de l’aigua” hauria de tenir especial cura amb tots aquells elements patrimonials que s’hi relacionen tant si és aigua termal com si no. Encara diríem més, tota vila que vulgui tenir certa vocació turística hauria de vetllar pel seu patrimoni i cuidar-lo com un tresor, per desgràcia, a Caldes això no ha estat mai així.